-SECCIÓ D’ESPORTS-

El “drink team” (Segona part)
La verdadera història dels Globu Trotters catalans.

L’escàndol treia el cap quan el pivot raper Andy Mitjeans reconeixia que no tenia ni idea de les regles del basquet ni de la possesió de pilota, i va continuar quan el tatuat Air Sanz i el mateix Mitjeans van ser trobats amb un talego de costo de la Barceloneta als vestuaris.
Mesos després, Ricky Velasco va donar positiu en continguts de cervesa del Elena, i al cap de dues setmanes va haver lamentables episodis de violència en un vestuari.
Aquests obscurs afers, van afectar molt el joc de l’equip, van ser batejats com el drink team, i van començar a acaparar titulars.
La portada del Casos i Coses, va destapar una lluita de egos entre James “Marine” i Adrian Jabbar, competint en qui mantenia més relacions sexuals en una temporada. Més sexe: Lebron Pintor fou expulsat per faltes molt personals en l’amistós contra un combinat femení.

Amb tot, ja eren sonades les absències en els entrenaments, i el dia que només es van presentar Landeras i l’entrenador es va decidir destituir tot l’equip sencer.
Fou el final de un equip inolvidable.

A la fotografia, Air i “Ronnie Hernandez”, fent malabarismes a l’hora del entrenament. (Les cerveses no son un fotomuntatge)

Oci digital II

Recordo que un dia l’Alex Cartanya, ens va explicar que tenia un aparell que et permetia poder enregistrar de la tele qualsevol cosa, i poder veure-ho quan volguessis. El video que deia aquella.
En aquell moment, el ara absolet video era una tecnología a l’abast de pocs.
El millor era que podies veure pel·licules noves, de les del cine.
Les podies aturar i fer marxa enrera. Per demostrar-ho ens va convidar a veure Rocky II (la del MA).
Les tecles de l'aparell eren completament mecàniques i molt rudimentàries.
Tinc una altre imatge de l’Esteve intentant congelar la imatge de la Sabrina just en el moment clau del mugró, amb “tracking” i tot.
La nostra imatge del futur aleshores es limitava a panells de botonets de colors, inspiració de series com Buck Rogers o la mítica “V”.
Encara pensavem que l’any 2010 el cotxes potser volarien i nosaltres aniriem amb monos de colors.
Els primers jocs digitals eren aquelles maquinetes de pocs bits, en “blanc i negre”, i aquella espècie de prismàtics que quan fallava la pila es veia menys que les màquines de diapositives cutres de Montjuïc.
Quan per primer cop vaig tocar els primers ordinadors Macintosh (foto) vaig flipar amb el fet de poder interactuar fent rodonetes de colors diferents, i amb la sola idea de poder fer passes enrera.
Com ens hem de veure ara, amb caixes plenes de walkman que ningu vol arreglar, i si no tens mòvil t’anomenen analfabet digital…
Estarem d’acord que la tecnologia ha canviat molt, tot i que en el dia a dia no ens n’adonem. AND

Drink Team

SECCIÓ D’ESPORTS-

L’any 1986, la directiva del Voramar, va reunir el primer equip de bàsquet masculí de la seva història.
No ho va tornar a fer.

“Drink team” (Primera part)
Els Globu Trotters del Voramar.

Arran del cas Ronaldinho s’ha tornat a parlar de degenaració esportiva de les estrelles degut a la fama i la mala vida.
És un bon moment per recordar un equip de bàsquet que va escriure pàgines d’or.
Parlem de mites de l’esport, aquells homes que es varen llençar a un primer i únic projecte de bàsquet masculí de la història del Voramar.
Va ser un equip conegut a totes les pistes per la seva capacitat de fer espectacle dins i fora d’elles.
L’alineació dels Mark Pérez, Esteven Posats, Lavig o’neal, Magic Garanto, Air Sanz, Ronni Hernandez i companyia, unien uns físics portentosos (vegeu foto) a una capacitat tècnica insuperable.
Èpiques són les seves jugades, com les de llençar d’esquena desde mig camp, fer passes contínuament, o llençar amb el peu.
Tenien joventut i habilitat, ho podrien haver sigut tot en el bàsquet escolar, però varen caure en lo malo de la fama. Els porros, les Xibeques, així com una vida sexual desenfrenada, varen minvar el seu rendiment al camp.
En pròximes entregues coneixerem aquests jugadors, ens acostarem a les velles glòries supervivents i intenterem recordar els dies d’èxit i fracàs d’aquest equip.

CRÍTICA DE CINEMA

L'Església del (Vora) mar
Cavallers i pagesos

En breu, arriba a les nostres sales, la pel·lícula més esperada de la temporada.

L'adaptació al cinema de "L'Església del mar" s'estrenará finalment després de gairebé vint anys de l'inici del rodatge.

Problemes en l'actitut de l'equip, segons el seu director Ibañez, varen aturar el projecte en diverses ocasions.

El film s'estrenarà, com no, amb polèmica; l'escriptor Isidre Falcones manté un litigi amb el productor i director, per l'autoria del guió original.

L'aclamat director de la pel·lícula, considerada ja de culte en els circuits underground per la seva innovadora tècnica cinematogràfica

Sembla doncs, que amb L'Església del (Vora) mar ja podrem gaudir de una generació perduda de prometedo/res intèrprets com Scarlett Pegenaute o Solè Bardem, que, encara ara, no han pogut iniciar la seva carrera.

"Sens dubte, la pel·lícula de l'any"
New York Times

"Una recreació espectacular de l'edat mitja"
El Periódico

"No l'he vista"
Casos i Coses

OCI DIGITAL: RALLY PARÍS-MAYMÓ

El gegant de l’oci digital Nintendo esta negociant amb la cdDropos els drets millionaris per l’edició del que seria el nou fenòmen de l’oci digital: la nova versió del joc “Rally Paris-Maymó” en sistema Wii. La critica digital ja l’ha apuntat com la gran alternativa al “Driver”de PS4 i al “Racing Tuner”, estrelles del jocs de conducció fins ara.

El Rally Paris Maymó (RPM) fou ideat per els creatius de CdDropos de forma completament analògica a principis dels vuitanta. El sofware basic era un boli fixe de punta rotativa (un boli bic cony!) i el revers d’un full d’apunts de francès. En la nova versió sera un llapis òptic 4x4, i el revers d’un full d’apunts de francès.

Cal dir que la normativa actual obliga a adaptar els continguts i modificar algunes polèmiques fases de la primera versió, en que s’embestien vaques i persones.

DEL BOCATA DE MORTADEL·LA AL CUBATA DE GINEBRA

Clickeu a la foto per ampliar-la.

Sí, amics, entre aquesta foto d'un grup de nens innocents amb la candela penjant i les dels cràpules d'aquí sota han passat 30 anys. En aquells temps teniem, com a màximes responsabilitats, enganxar gomets i foradar papers amb un punxó. Ara ens toca llevar-nos d'hora per anar a currar, canviar bolquers i pagar rebuts.

Aquest que aixeca la birra és pare de dues nenes. Què fots privant a aquestes hores? Irresponsable!