Oci digital II

Recordo que un dia l’Alex Cartanya, ens va explicar que tenia un aparell que et permetia poder enregistrar de la tele qualsevol cosa, i poder veure-ho quan volguessis. El video que deia aquella.
En aquell moment, el ara absolet video era una tecnología a l’abast de pocs.
El millor era que podies veure pel·licules noves, de les del cine.
Les podies aturar i fer marxa enrera. Per demostrar-ho ens va convidar a veure Rocky II (la del MA).
Les tecles de l'aparell eren completament mecàniques i molt rudimentàries.
Tinc una altre imatge de l’Esteve intentant congelar la imatge de la Sabrina just en el moment clau del mugró, amb “tracking” i tot.
La nostra imatge del futur aleshores es limitava a panells de botonets de colors, inspiració de series com Buck Rogers o la mítica “V”.
Encara pensavem que l’any 2010 el cotxes potser volarien i nosaltres aniriem amb monos de colors.
Els primers jocs digitals eren aquelles maquinetes de pocs bits, en “blanc i negre”, i aquella espècie de prismàtics que quan fallava la pila es veia menys que les màquines de diapositives cutres de Montjuïc.
Quan per primer cop vaig tocar els primers ordinadors Macintosh (foto) vaig flipar amb el fet de poder interactuar fent rodonetes de colors diferents, i amb la sola idea de poder fer passes enrera.
Com ens hem de veure ara, amb caixes plenes de walkman que ningu vol arreglar, i si no tens mòvil t’anomenen analfabet digital…
Estarem d’acord que la tecnologia ha canviat molt, tot i que en el dia a dia no ens n’adonem. AND