dijous, 15 de maig de 2008

Oci digital II



Recordo que un dia l’Alex Cartanya, ens va explicar que tenia un aparell que et permetia poder enregistrar de la tele qualsevol cosa, i poder veure-ho quan volguessis. El video que deia aquella.
En aquell moment, el ara absolet video era una tecnología a l’abast de pocs.
El millor era que podies veure pel·licules noves, de les del cine.
Les podies aturar i fer marxa enrera. Per demostrar-ho ens va convidar a veure Rocky II (la del MA).
Les tecles de l'aparell eren completament mecàniques i molt rudimentàries.
Tinc una altre imatge de l’Esteve intentant congelar la imatge de la Sabrina just en el moment clau del mugró, amb “tracking” i tot.
La nostra imatge del futur aleshores es limitava a panells de botonets de colors, inspiració de series com Buck Rogers o la mítica “V”.
Encara pensavem que l’any 2010 el cotxes potser volarien i nosaltres aniriem amb monos de colors.
Els primers jocs digitals eren aquelles maquinetes de pocs bits, en “blanc i negre”, i aquella espècie de prismàtics que quan fallava la pila es veia menys que les màquines de diapositives cutres de Montjuïc.
Quan per primer cop vaig tocar els primers ordinadors Macintosh (foto) vaig flipar amb el fet de poder interactuar fent rodonetes de colors diferents, i amb la sola idea de poder fer passes enrera.
Com ens hem de veure ara, amb caixes plenes de walkman que ningu vol arreglar, i si no tens mòvil t’anomenen analfabet digital…
Estarem d’acord que la tecnologia ha canviat molt, tot i que en el dia a dia no ens n’adonem. AND

diumenge, 4 de maig de 2008

Drink Team


SECCIÓ D’ESPORTS-

L’any 1986, la directiva del Voramar, va reunir el primer equip de bàsquet masculí de la seva història.
No ho va tornar a fer.

“Drink team” (Primera part)
Els Globu Trotters del Voramar.

Arran del cas Ronaldinho s’ha tornat a parlar de degenaració esportiva de les estrelles degut a la fama i la mala vida.
És un bon moment per recordar un equip de bàsquet que va escriure pàgines d’or.
Parlem de mites de l’esport, aquells homes que es varen llençar a un primer i únic projecte de bàsquet masculí de la història del Voramar.
Va ser un equip conegut a totes les pistes per la seva capacitat de fer espectacle dins i fora d’elles.
L’alineació dels Mark Pérez, Esteven Posats, Lavig o’neal, Magic Garanto, Air Sanz, Ronni Hernandez i companyia, unien uns físics portentosos (vegeu foto) a una capacitat tècnica insuperable.
Èpiques són les seves jugades, com les de llençar d’esquena desde mig camp, fer passes contínuament, o llençar amb el peu.
Tenien joventut i habilitat, ho podrien haver sigut tot en el bàsquet escolar, però varen caure en lo malo de la fama. Els porros, les Xibeques, així com una vida sexual desenfrenada, varen minvar el seu rendiment al camp.
En pròximes entregues coneixerem aquests jugadors, ens acostarem a les velles glòries supervivents i intenterem recordar els dies d’èxit i fracàs d’aquest equip.